Personalment...

L’aprenent de l’assignatura...

En primer lloc, trobe de gran importància el que la gent memoritze els continguts de sociolingüística que donem a aquesta assignatura. Conceptes com bilingüisme, conflicte lingüístic, etc... els vam a tenir presents durant tot el curs, ja que no només els estudiem a la part sociolingüística de l’assignatura, si no que a mes, tenim que tindre-ls presents a l’hora d’analitzar la llei vigent d’educació, i el projecte de llei de LOMCE, per tal de veure les situacions en les que es troba la nostra llengua.

No nomes aquestos conceptes son importants, tenim que tindre molt a mà tant el decret llei, com documents que l’analitzen, ja que, a partir d’aquestos textos, es d’on hem d’extraure les nostres pròpies programacions didàctiques futures que utilitzarem a l’aula en un futur, i on hem de protegir-nos davant de possibles critiques.

A partir d’aquests requisits, podem començar a tindre les habilitats per tal de comprendre realment l’assignatura, però sobretot, hem de ser capaços de veure que l’assignatura no es una defensa a mort de la llengua catalana, i no pretén fer-nos pensar que el català es la única llengua que tenim que parlar i utilitzar, si no que es una assignatura d’anàlisi de la situació i utilització de la llengua catalana dins de l’àmbit educatiu. Si no som capaços de veure aquesta distinció, difícilment tindrem la ment oberta per tal d’aprendre l’assignatura.

Programes d'educació bilingüe.

Per tal de poder educar a una societat bilingüe, tenim que adaptar els programes d’ensenyament lingüístics a les demandes de la societat. Per molt utòpic que parega, tenim que crear parlants bilingües competents en ambdós llengües (en el cas del territori del País Valencià, ja que tenen que conèixer i parlar, tant el català, com el castellà), que siguen capaços de, estudiant la situació comunicativa en la que es trobem, puguen elegir quina de les dues llengües utilitzar. Per això es van crear els programes de educació bilingüe. Hi trobem quatre tipus, el P.I.L. (programa d’immersió lingüística), el P.I.P. (programa d’incorporació progressiva), el P.E.V. (programa d’ensenyament en valencià) i el P.E.B.E (programa d’educació bilingüe enriquit).

                Personalment, el programa que vaig tindre a la meua educació primària al meu poble, crec que no esta dins de cap dels quatre. Se suposa que tindria que haver estudiat en un P.I.L, però l’aplicació va ser ben distinta. Jo visc a Alcublas, poble de la Serrania, de l’interior, a dos kilòmetres de la província de Castellò. Al meu poble sempre s’ha parlat castellà perquè, pel que tinc entés i he pogut estudiar, el nostre poble, es de descendència Aragonesa. Si que trobe interferències lingüístiques quan la gent major parla el “churro” que açí li diuen, com per exemple “ardacho”, “gipe”, etc...

                Com anava dient, tindria que haver estudiat mitjançant un P.I.L, però la realitat es que a classe recorde que rara vegada parlava valencià, al final del tercer cicle si que ens van portar una mestra que a l’assignatura de valencià ens feia parlar (no sempre) valencià a l’aula.

                Per això, el pas de l’escola al institut í sense tindre un coneixement necessari de la llengua, per a alguns va ser catastròfic. En el meu cas, el meu pare, m’obligava a parlar amb en ell en valencià. Ell es de Catalunya, concretament del Maresme, comarca costera (costa brava) de pescadors on quan jo hi vaig, sempre es parla català, inclòs els immigrants que viuen ja al poble del meu pare. Per això a ma casa parlava en català amb el meu pare, i en castellà amb la meua mare.

                Crec que es important que els programes creats per a difondre l’ús del català (a banda de ser molt importants com a senya del nostre territori) deurien estar mes controlats per les administracions competents, per tal d’assegurar-se de que els parlants, els estudiants de primària, i a la fi, els futurs ciutadans del País Valencià, coneguen, utilitzen i estimen la seua llengua.

Programa d’educació al meu centre de pràctiques.

Quan vaig estar fent les pràctiques, un dels requisits que demanaba la nostra tutora de pràctiques de la universitat era que analitzarem el programa lingüístic. Vaig trobar algunes dificultats per a poder accedir al document, ja que la redacció era prou deficient, i no estaba prou clar, així que vaig tindre que parlar amb la cap d’estudis del centre i la directora per tal que me l’explicaren. Entre les explicacions de la direcció i el poc que vaig poder agafar dels documents administratius del centre (no molt actualitzat per cert) vaig obtindre l’informació requerida.

Al centre s’emprava una mena de P.I.P (programa d’immersió progressiva). Clarifique perquè he dit mena, i no un P.I.P directament. Al centre hi ha una gran barreja cultural, es un centre situat prop del barri de Torrefiel, on la immigració es molt nombrosa (i amb tendència a créixer en els pròxims anys), i per tant, en els centres d’educació primària, es vital que el castellà s’utilitze coma llengua vehicular. Per tant, veient les condicions a les que el centre es te que enfrontar, van optar pel P.I.P., però a la vegada, per tal de no negar drets als valenciano-parlants, apliquen un P.E.V. paral·lel, ja que el centre disposa de una línea totalment en valencià, on només a anglès utilitzen altra llengua (i òbviament a castellà, llengua i literatura). Mentres que a la línea de castellano-parlants (on la presència d’immigrants es altíssima) compleixen els requisits i condicions d’un P.I.P.

D’altra banda, parlant amb la mestra d’anglés, em va dir, que a infantil, i als primers cicles de primària, estan reforçant la presencia de la llengua anglesa, per tant, estaríem parlant de l’estudi de una futura aplicació d’un P.E.B.E.

Prou complet el centre no?.

Legislació

Fa poc que hem pogut estudiar la legislació vigent al nostre territori en referència a la llengua catalana i l’ambit educatiu. Despres de llegir uns quants articles del decret, i comparar-los amb l’escola valenciana (document), vam extraure les conclusions mes importants de la comparació, però em vaig quedar amb les mes importants d’un dels punts, concretament amb “Els programes plurilingües”.

Segons la llei, la conselleria deu vetllar pel compliment total dels decrets en referència als centres que imparteixquen models d’educació plurilingües.

Segons aquest article, on hi haja un centre amb aquest model, deuria haver-hi constantment un inspector de conselleria revisant que el model es realitze com deu ser, un fet, que actualment, amb les retallades, tant econòmiques com personals, es una mesura inviable.

En el hipotètic cas de que puguera haver-hi un inspector per centre on es duga a terme un model plurilngüe d’educació, aquest inspector deuria conèixer perfectament el camp d’aplicació lingüístic competent en cada àrea curricular del centre, així com el cronograma creat pel centre per tal de complir els objectius mínims, etc... diguem, que la mesura, s’escapa molt de ser possible. Però clar, tot això ho pense jo, i no te perquè ser cert.

Un altre article interessant que vaig remarcar es el 5.5 en que es pot llegir que, “No hi ha plurilingüisme sense cohesió”. El tinc assenyalat perque em pareix molt important el treball coperatiu, ja no entre companys de treball, centres, etc... sinò entre administracions i centres, entre totes i cadascuna de les esferes que prenen part en la educació dels nostres xiquets.

Aquest punt (el del plurilingüisme) em va cridar mes l’atenció que cap dels altres, tracta temes mes interessants per a mi (cadascú es un mon, pot escollir el que mes li agrade). Podria estar parlant d’ell tot el dia, però per a que vuic copiar el decret al meu bloc, tots podeu accedir a ell. (Decret 127/2012 de 3 d’agost del consell, pel qual es regula el plurilingüisme en l’ensenyança no universitària a la Comunitat Valenciana [2012/7817], concretament, jo estic parlants dels articles 5 (principis comuns) i 6 (programes plurilingües) per tal d’agilitzar la cerca).

Acabaré am un dels punts de l’article 6 que vaig comentar amb un company meu i que deia que no es pot reforçar tant l’anglés, no hem de deixar de costat d’importància del castellà i el català, tenim que administrar molt seriosament el temps que dediquem a cadascuna de les llengües per tal que cap d’elles quede minoritzada dins de l’àmbit educatiu.

Llengua esportiva

Vaig vore que el meu amic Carlos Sanchis que parlava de la pilota valenciana en una noticia sobre la llengua a la pilota, açò hem va fer pensar escriure sobre la pilota. Soc pilotari aficionat (o almenys a la meua llicencia posa que soc aficionat), porte 3 anys jugant a la universitat, i dos anys abans d’entrar a magisteri jugant al meu poble de forma esporàdica. No ha sigut fins que vaig conèixer a Carlos que vaig prendre la decisió de dedicar-li mes temps a la pilota. Ara ja he participat a campionats universitaris, a les escoles de pilota de la U.V, competisc a les lligues inferiors de la comunitat i he pogut gaudir de fer classes de pilota a les aules al meu centre de pràctiques.

Després de tant de contacte amb la pilota puc dir q       ue, sense el valencià, la pilota no seria el mateix. Totes les expressions del joc estan en valencià (“a fet quinze”, “al dau”, “tallant corda”, etc..) però no només això, el puntatge es en valencià, la legislació originalment va ser en valencià (ara te que ser plasmada en ambdós idiomes, valencià i castellà), la federació de pilota valenciana utilitza els seus documents oficials dirigits als clubs que competeixen baix la seua organització en valencià, i el mes important, tot jugador de pilota te que parlar valencià.

                Quan vaig al frontó amb Carlos i altres pilotaris, sempre parlen valencià, i hem pareixeria una falta de respecte que jo els parlara en castellà, per tant, es pot aprendre mes que esport a la pilota.

Diuen que la pilota es l’esport tradicional de la comunitat, però també es l’esport que porta la nostra comunitat a tot el mon, portant també la llengua pròpia per tots els racons on hi haja un pilotari.