Diari de classe

Encara que estem a dia 26 de març, crec raonable començar aquest blog amb un xicotet resum amb el que em pogut vore a classe de l’assignatura de “Habilitats comunicatives en contextos multilingües”.

Contacte de Llengües

Primerament, a classe em pogut repassar el que ja vam donar fa anys al batxillerat en referència a la sociolingüística, recordant conceptes com monolingüisme, bilingüisme, diglòssia, territorialitat, etc... a banda de les principals variables d’aquestes situacions bilingües.

Aquestes situacions poden donar-se en una societat completa o en casos individuals, trobant per exemple, individus bilingües o comunitats bilingües, i per tant, podríem acotar encara mes els termes de la llengua estudiada.

A banda dels conceptes abans comentats:

-          Monolingüisme: domini i ús d’una sola llengua per part d’un parlant o comunitat de parlants

-          Bilingüisme: domini i ús de dues llengües d’una manera equitativa permetent al parlant o a la comunitat de parlants emprar la llengua en el mateix nombre de situacions comunicatives i àmbits d’ús (aquesta situació es utòpica hui en dia, ja que mai se dona un equilibri complet ambdues llengües)

-          Diglòssia: tenim 4 situacions de diglòssia possibles

o   Diglòssia i bilingüisme: coexisteixen dos llengües (L1 i L2) que s’utilitzen en àmbits d’ús diferents (una per als àmbits formals, i l’altra per als informals).

o   Diglòssia sense bilingüisme: s’utilitza una llengua com a distinció de classes socials.

o   Bilingüisme sense diglòssia: els parlants aprenen per voluntat pròpia un segon idioma.

o   Ni bilingüisme ni diglòssia: monolingüisme.

Trobem un concepte molt important per a la sociolingüística, el conflicte lingüístic, que es dona quan la llengua L2, te més prestigi que la L1 (anomenem L1 com a llengua materna) i vol substituir-la completament provocant una confrontació que pot tindre dos finals:

-          Substitució lingüística: la llengua minoritzada acaba desapareguent.

-          Normalització lingüística de la llengua minoritzada per tal de recuperar els àmbits d’ús.

Normalització i normativització

Aquests dos processos son essencials per tal de frenar la substitució lingüística i tornar a la llengua minoritzada al estatus que deuria tindre. Diferenciem normalització i normativització com a:

Normalització: pretén que una llengua L1 s’utilitze en tots els àmbits d’ús corresponents per tal d’arribar a la igualtat amb la llengua L2.

Normativització: pretén fixar les normes lingüístiques necessàries per tal de tindre un ús correcte de la llengua L1 (gramàtica, ortografia i el lèxic).

Cronologia

                Vam estudiar cronològicament la situació del català al llarg dels segles, des-de la romanització fins a l’actualitat, comentant els principals fets que caracteritzen el període en qüestió:

Tenim com a principals períodes temporals el segle XIII D.C on trobem els furs, i el “Llibre dels fets de Jaume I” com a testimonis de la importància del català a la corona d’Aragó.

Al segle XIV trobem com a principal fet la conformació de l’estàndard (literari) el qual va ser conformat amb la col·laboració de Ramon Llull.

Pel que fa al segle XV trobem dues parts, una positiva, i una altra negativa. Per una part trobem grans autors com Joanot Martorell amb el seu “Tirant lo Blanch”, però d’altra banda, trobem la unió de Castella i Aragó, el que va provocar una forta castellanització, pèrdua dels privilegis de la llengua catalana.

Als segles XVI fins al XVIII es va produir una gran decadència del català, agreujat sobre tot per la Guerra de successió, el Decret de Nova Planta i la forta castellanització de les classes socials mes altes per obtindré acceptació.

A partir del segle XIX, es aconsegueix recuperar part de l’esplendor de la llengua catalana, en part per la recuperació literària i la consciència lingüística d’alguns autors com Fenollar, reivindicant el català com a llengua d’un estat (buscant conscienciar a la gent, de que el català també pot ser una llengua culta).

A partir d’eixe moment, i durant el segle XX, es va començar el període de normativització i normalització del català, creant un estàndard i frenant la substitució lingüística (per tal de frenar-la van tindre que passar per : 1- Voluntat pròpia, 2- Normativització, 3- Estandardització i 4- Política lingüística).
 

Actualitat

En aquesta sessió, vam parlar de la importància dels mitjans de comunicació pel que fa a la difusió d’una llengua i de la consciencia lingüística que transmeteixen. Analitzant mitjans com TV3, Canal 9 o algunes emissores de radio que ja no existien per la censura franquista vam comprendre la importància que tenen els mass media (i no m’agrada utilitzar paraules préstec) sobre la població.

També vam parlar de les normes de Castelló, vitals per a la continuïtat de la llengua catalana a l’actualitat, fet que aquest any es recorda com veurem a l’apartat de noticies pròximament.

Pel que fa al bloc 2 de l'assignatura, vaig a resumir molt breument els continguts:

En aquesta lliçó, vam aprendre quins son els factors mes importants a l’hora d’adquirir una segona llengua

Estan mostrats dalt, però per si no queden suficientment clars els resumisc ara mateix.

Input: Tota la informació que rep un aprenent d’L2 que ens serveix de referent per aprendre la nova llengua, ja siguen sons, estructura lingüística, etc..

Intake: Es la part de l’input que l’aprenent selecciona assimilant-la i recordant-la per tal d’utilitzar-la.

Output: Producció que fa l’aprenent de L2 (prové de l’input).

Interllengua: Es el producte de barrejar les regles de L1 amb les de L2 que se està aprenent. (Per exemple l’”Espanglish”)

D’altra banda, vam estudiar un decàleg a tindre en compte a l’hora de l’ensenyament de llengües

Per últim, hem de tindre present que les caracteristiques personals dels parlants també tenen molt a vore a l’hora de l’aprenentatge d’una segona llengua.

Però, com poder fer que els parlants aprenguen una segona llengua? Des de l’educació, mitjançant models d’educació i programes bilingües.

Primerament Mercè ens va presentar els models, depenent clarament del tractament que rep la L2, i obtenim aquesta taula:

D’altra banda, els models d’educació bilingüe deuen contindre uns programes per tal de que pugam aplicar-los als centres, així doncs trobem la necessitat de crear els programes d’educació bilingüe. En ells tenim que tenir en conte el territori d’aplicació, la base d’aprenentatge i la llengua habitual de l’alumnat.

P.I.L (Program d’inmersió lingüística)

P.I.P (Programa d’incorporació progressiva)

P.E.V (Programa d’ensenyament en Valencià)

A banda dels programes d’educació bilingüe, trobem els programes d’educació bilingüe enriquits, que permeten des de 1er de primària utilitzar una llengua estrangera com a vehicular (també des de els 4 anys).

Per tal d’aplicar-lo, s’ha de determinar la proporció vehicular del català, castellà i de la llengua estrangera escollida, respectant les hores mínima d’ensenyament en cadascuna d’elles.

Per a poder aplicar-lo, també s’ha de contar amb l’acord del consell escolar, del claustre i amb la conformitat de les famílies, creant un cronograma de les àrees lingüístiques escollides.